logo

Actualitat Notícies

Menors i joc: la distància sí que importa
Menors i joc: la distància sí que importa

Les comunitats autònomes tenen la responsabilitat de legislar tot el relatiu al joc i les apostes presencials: la concessió de llicències per a l'obertura de locals, la distància entre ells i els centres educatius, les inspeccions… Comprovem que encara queda molt per fer per a impedir l'accés al joc als menors d'edat, i continuem mobilitzant-nos per a aconseguir-lo. Ens ajudes a aconseguir-ho?

El joc presencial i els joves

El joc i les apostes han viscut un autèntic boom en els últims anys, especialment des que en 2011 s'aprovara el joc en línia. En la pràctica, això també ha donat peu a l'obertura de nombrosos locals de joc i apostes als nostres carrers.

El problema és que com més accessible estiga el joc o les apostes, i més exposada es trobe la persona a aquests locals en el seu entorn habitual, major és el risc de desenvolupar una addicció. A més, encara que està prohibit que els menors accedisquen a aquests locals, OCU va poder comprovar en un estudi a la fi de 2018 que el control de l'accés és insuficient. S'ha avançat molt en la regulació de publicitat d'apostes en línia... però no basta: cal protegir els menors del joc presencial i en OCU ens mobilitzem per a aconseguir-lo. Ajuda'ns donant suport la nostra campanya

Posem distància: apostar no és jugar

És molt el que l'Administració pot fer per a revertir aquesta situació. Aquesta vegada les nostres peticions les dirigim no al Govern central, sinó a les comunitats i ciutats autònomes, de les quals depén el joc presencial. Elles són les responsables de legislar i supervisar els locals destinats a jocs d'atzar i apostes.

Què han regulat les autonomies?

En OCU hem revisat recentment quina és la situació legislativa en cada comunitat o ciutat autònoma sobre qüestions tan importants com:

  • La distància entre locals de joc i apostes i zones vulnerables on hi ha col·legis, instituts, centres universitaris o parcs infantils.
  • La concessió de llicències per a obertura d'aquests locals.
  • Les mesures de control d'accés per a impedir que entren els menors d'edat i els ciutadans inscrits en l'anomenat “registre d'autoprohibits”, que són aquelles persones amb problemes de joc que sol·liciten de manera voluntària formar part d'aquesta llista perquè se'ls negue l'accés a aquests locals.

Comprovem que la majoria de les autonomies han legislat recentment en matèria de joc i apostes, o estan en això. No obstant això, ho estan fent de forma molt dispar, en molts casos amb mesures insignificants i inefectives, per això els exigim que aborden aquest problema.

Un caos legislatiu

El caos és tal que, en una mateixa comunitat, poden establir-se criteris mínims per a la concessió de llicències d'aquests locals i exigir mitjans tècnics per al control d'accés, però fixar uns irrisoris 100 metres de distància mínima als col·legis, instituts o parcs infantils (així succeeix a Astúries, per exemple).

En el cas de Cantàbria, per posar un altre exemple, s'estableixen distàncies mínimes adequades, però no hi ha normes que regulen la proliferació d'aquests locals o o quins mitjans utilitzar per al control d'accés.

Encara que moltes comunitats legislen sobre el control d'accés a aquests locals, molt poques identifiquen amb quins mitjans fer-ho, o bé assenyalen mesures que no garanteixen tal control. Són també minoria les que estableixen ràtios d'obertura d'aquests locals per població o número (només Ceuta, Astúries o el País Basc les tenen).

València: un exemple a seguir

Fins hui quasi cap comunitat ni ciutat autònoma ha regulat sobre aqueixos tres aspectes que esmentàvem ni, al nostre judici, amb el rigor suficient. L'única excepció és la Comunitat Valenciana. La seua llei de regulació del joc i prevenció de la ludopatia de 2020 estableix:

  • una distància mínima de 850 metres amb els centres escolars i de 500 metres entre nous locals de joc i apostes;
  • una moratòria de 4 anys en la concessió de noves llicències d'obertura de locals;
  • la prohibició expressa d'entrada als menors d'edat i persones en el "registre d'autoprohibits", que a més hauran de ser identificats a l'entrada per mitjans tècnics.

Posem distància: com a mínim, 500 metres

En la regulació de les distàncies respecte a unes certes zones vulnerables, com els centres educatius o els parcs infantils, hi ha grans diferències entre comunitats: hi ha autonomies que fixen 100 metres (el Principat d'Astúries o la Comunitat de Madrid), mentre algunes les amplien fins als 800 (en el municipi de Barcelona) o 850 metres (com ja hem assenyalat a la Comunitat Valenciana). Segons el parer d'OCU, la separació ha de ser com a mínim de 500 metres.

En aquest mapa podràs veure quina és la situació actual en cada comunitat i ciutat autònoma:

  • No compleixen el criteri d'OCU (color roig) quan, o bé no han establit una distància mínima entre els locals de joc i apostes i els centres educatius o parcs infantils, o bé la distància fixada és inferior a 500 metres.
  • Compleixen el criteri d'OCU (color verd) quan han establit una distància igual o superior a 500 metres entre els locals de jocs i apostes i les zones de menors.
  • Les comunitats on la normativa està en tramitació, apareixen en la zona grisa.

Dos aclariments:

Catalunya està en roig perquè no ha establit aquesta distància mínima en la seua normativa de 2019. No obstant això, Barcelona sí que compta amb una regulació municipal específica on si s'ha fixat una distància mínima de 800 m.

Múrcia marca 1.000 metres per a zones no turístiques i 500 m per a les turístiques, però no aclareix quins són de cada tipus (així i tot, està en la zona verda).

Consulta la notícia original ACI

© 2021 - Sernutec - Servicios y Nuevas Tecnologías